Sigues lliure i camina
cap a l'estel
que vulguis guanyar,
laraila,
no pensis
el que els altres diran,
larai, laraila,
deixa que la pluja
mulli els teus teus cabells daurats,
petites gotes fredes tremolant...

Fes de casa teva
tots els llargs
camins del món,
laraila,
i tindràs per sostre el blau color,
larai laraila,
dorm a l'herba tendra,
vola amb el colom,
i corre com el riu vers l'horitzó...

Fes-te blanca escuma
quan el mar té blau color,
laraila,
fes-te ocell que vola en un racó,
larai laraila,
fes-te flor petita.
fes-te font brillant,
i fes d'amor la vida que t'han dat...

Algun jorn
la vida un company et donarà,
laraila,
de la seva mà caminaràs,
larai laraila,
dolços llavis tendres
i un parlar suau,
per fer millor la vida,
per fer millor la vida,
per fer millor la vida a cada instant.

(ui, que si comencem a posar-nos kumbes...
aquesta és de les meves prefes...)