Arrels

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor
faré una cabana de pedra i de fang
on la terra em doni el seu guany

CLAVARÉ LES MEVES ARRELS
CREIXENT DE CARA AL CEL
DONARÉ FRUIT ABUNDÓS
I L’HIVERN EM DESPULLARÀ
DE NEU EM COBRIRÀ
NEU QUE ES FONDRÀ A POC A POC

Després de la lluita intensa, vindrà el repòs
deixaré la terra adobada pel meu esforç.
Els fills que em segueixin potser marxaran,
però vagin on vagin, constants

Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós
i l’hivern els despullarà
de neu els cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor


Els esquirols

(ho sento, tinc un fons Kumba, que hi farem)