No esperis dons

Possible fos, i ara mateix faríem
un gran salt endavant, o potser enrere,
per quedar sols, i lluires, i feliços.
I encendríem fogueres de concòrdia
i amb vi, danses i amor celebraríem
la plenitud finalment assolida.
Possible fos. Però ja saps que el temps
no pot sotmetre's ni manipular-se
i saps també que el cos, prudent, refusa
certs moviments, certes impertinències.
Malfia't, doncs, de tot el que no sigui
fer camí pas a pas, i tanca els ulls
davant aquells que constantment agiten
estendards amb anuncis i proclames.
Tens el que tens i res més. Fes-te en mar
o bé queda't en terra, tant se val,
però no esperis dons ni meravelles.

Les clares paraules. Miquel Martí Pol