No fóra lícit que ara demanéssim
que algú-qui?-ens garantís que aquest retorn
serà definitiu, no fóra digne.
Tant tu com jo sabem perfectament
que els horitzons són sempre provisoris
i no oblidarem pas amb quin esforç
hem arribat on som. ¿Què val la vida
sense cap risc? Fem-nos-la, doncs, oberta
a tota llei de sons, des d'aquest clar
silenci d'ara en què tot té la càlida
tendresa de les coses retrobades.
Les clares paraules. Miquel Martí Pol
sábado, mayo 07, 2005
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario