III

Aquest mirall em diu que sóc ben sola
i no hi fa res que el trenqui en mi bocins.
He enfilat el carrer trist que va a escola
i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.

La lluna riu, dins la nuu que s'endola.
I jo semblo amb pedretes els camins
que em duen cap a mi, nit meva endins.
Baixo al meu peu, amb bleix de corriola.

Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.
M'arrenco el collaret d'agres estrelles
i el mar se les empassa d'una a una.

I et prenc el cor segur amb què cabdelles
i el teu destí per fer, amb cartes velles
un solitari nou sobre la duna.

Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol