Bolero

Deslligues les paraules i les llances
contra mi com una canilla de gossos
afamats. Aties els records perquè
em queixalin els dits. Proves a esgarrapar-me
amb una carícia i saqueges velles cartes
buscant-hi una promesa amb tendències
suïcides.

El rellotge resta mut, empassant-se els segons,
el calendari de la paret t'evita la mirada:
no gosen dir-te que ja és massa tard.

Com quan una nit obres el rebost i descobreixes,
que entre olives i capsetes de safrà,
que l'amor també tenia data límit.

Te di la vida entera.

Ara tant li fa:
et pots quedar el canvi.



Gemma Gorga, El desordre de les mans