Ara és demà.
No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que conmou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Miquel Martí i Pol. De Crònica de demà. Llibres del Mall, 1977
miércoles, septiembre 26, 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
M'hA encantat descobrir el vostre bloc, sincerament! Ara mateix estem treballant amb el cor on canto (el de la uab) una musicació per a aquest poema. I realment és que és fantàstic
La van musicar el grup Coses ja fa temps...Fàbregas i cia
txeic -TGN-
Publicar un comentario