VII

Pren la cendra dels teus ulls
per recollir els plaers del llit,
ara que saps que hi ha
tantes sexualitats com cossos possibles,
infinitats de jocs en l'abisme de la nit
i en les mentides del carnet d'identitat.
Performativitza un cos discursiu, llegeix-te,
busca les boges de l'altell,
i empassa't les metàfores de la ploma,
crea llenguatze emfatitzant
l'espai de diferència
ofegat entre repeticions,
que tot són fotocòpies,
escolta la subversió de 'l'exterior constitutiu'
-no sempre és perfecta la impressió.
Troba els 'no-llocs' desplacats del conflicte,
encén el cigarro que no hauries de fumar,
devora't el sexe, fes-me plorar.
I a poc a poc, com l'heura,
instauraràs la revolució dels mots
i es trencaran cadenes,
anomenaràs el món amb les teves paraules,
encetaràs la perspectiva d'un sistema possble
que ara s'encega amb la llum de neó
d'un mercat que ha enterrat les nostres necessitats.
Fes-ho amb prudència, lluny dels museus.
Somriu quan et notifiquin la baixa a la feina
per provocar perills, per ser més tu que mai:
de saltar tan alt les normes
arribaràs volant on et proposis,
esquerdaràs el mur de la veritat,
esfondraràs les lleis de la desídia,
faràs l'amor com mai l'has fet abans.

Mireia Calafell, "Poètiques del cos" (2006)