viernes, abril 17, 2020

Granulat

Oblidar què és un rellotge.
No reconèixer l’instrument.

Intuir que el temps és el breu balanceig
d’una barca amarrada a un port mil·lenari.

Ser la boia,
ser el fons marí,
ser el rovell de l’àncora.


Conviccions que no són d’ara.


Anna Gual, Símbol 47, 2015

Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí Pol

La llibertat

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.

És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.

Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d'eleccions.

És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.

La llibertat és fer l'amor als parcs.

La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.

És morir lliure. Són les guerres mèdiques.

Les paraules República i Civil.

Un rei sortint en tren cap a l'exili.

La llibertat és una llibreria.

Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.

Una forma d'amor, la llibertat.

*Joan Margarit