Entrar en la nit

Acostes lentament els llavis als meus ulls
i, d’una lleu bufada, els apagues la llum.
El fred comença sempre sota les parpelles,
En el plec que queda entra la mirada i l’aire
caigut. Hi ha dies en què oblido que el món és
alçària, que el món és ple de capitells
i núvols, d’acròbates que caminen entre
banderes i ocells. La tristesa s’inicia
sempre sota les parpelles, quan lentament
acostes els llavis als meus ulls i els apagues
el color. Hi ha dies en què ensopego amb l’ombra
del cor. I penso entrar en la nit i quedar lliure
de la nit. I penso entrar en la por i quedar lliure
de la por. Entrar en tu i quedar lliure de tu. Faig
veure que entenc el que no entenc i que desitjo
el que en realitat no desitjo. Massa nit,
massa por, massa tu. I quedar lliure de tot.

Gemma Gorga, El desordre de les mans