Desequilibris

La ironia de l'atzar ens ha tancat en el silenci

d'aquest espai de llum que crema les pupil.les

i és un vidre quimèric on sobren les mentides.



Les parets pàl.lides recorden que som pluja d'estiu

i et mareja la calor de la quietud de tant de sol.

Declivis. Es perden equilibris,

passeja desvergonyida la vulnerabilitat.



Però ha caigut la nit com un suicidi

i arriba el taxi, i se t'endú,

i la ciutat és impostada, és massa gran.

Véns a dir-me adéu a cau d'orella

mentre pressionen les mirades

d'una vida dissenyada amb tanta cura

i tant d'esforc, amb tanta,tanta, tanta,

que transformes el desig en protocol.

I, alhora, se'ns ha esquerdat el cos, de cop,



...perquè has obert la porta i oblidarem qui som.



Mireia Calafell, Costures

Ay maldita sea me gustaría estar

muerta –absolutamente no existente–

ausente de aquí –de

todas partes pero cómo lo haría

Siempre hay puentes –el puente de Brooklyn

Pero me encanta ese puente (todo se ve hermoso desde su altura

y el aire es tan limpio) al caminar parece

tranquilo a pesar de tantísimos

coches que van como locos por la parte de abajo. Así que

tendrá que ser algún otro puente

uno feo y sin vistas –salvo que

me gustan en especial todos los puentes –tienen

algo y además

nunca he visto un puente feo

Marilyn Monroe (sin fecha)