Si llibertat està en coratge d’hom,
No vull, corfós, ni les mans de cristall
Per esguardar el pregon d’aquesta vall,
Iris ni llum que encisin el meu nom.

Ni els ulls carnals oberts a cap tocom
Sense molló, ni el cos colgat a un fall,
Ni el Signe Ocult al capvespre d’un call,
NI el braç estès interrogant el com,

Ans el pit fort, i el braç; i el glavi nu,
El cor encès, el seu ritme segur,
El pas ardit vers l’horitzó novell.

I entre espers folls, abatre en mi el volpell;
I en camp obert i en el combat més dur,
Les hosts d’escarcellers del Tot i l’U.

J.V. Foix