Alçava la mà la mona cap al cel:
-Quin nou torment t'he inflingit, estimada!
I com em sentiria descontent
de mi mateix, si no sabés que aquest
dolor t'alegra, perquè d'ell n'obtens
el plaer d'obligar-me, i jo n'extrec
un motiu per perseverar en l'esmena.
Trista sivella la de qui amb el mal
lliga l'amor, i no es pot plànyer de res
sinó d'aquesta invencible feblesa.
Sebastià Alzamora, de La Part Visible (Premi Carles Riba 2008)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario