Alçava la mà la mona cap al cel

Alçava la mà la mona cap al cel:
-Quin nou torment t'he inflingit, estimada!
I com em sentiria descontent
de mi mateix, si no sabés que aquest
dolor t'alegra, perquè d'ell n'obtens
el plaer d'obligar-me, i jo n'extrec
un motiu per perseverar en l'esmena.

Trista sivella la de qui amb el mal
lliga l'amor, i no es pot plànyer de res
sinó d'aquesta invencible feblesa.

Sebastià Alzamora, de La Part Visible (Premi Carles Riba 2008)

Digues bon mico

Digues bon mico,
com serveixes millor el desig:
amb el pit rosegat de gelosia,
picant de mans dins les cambres del goig,
o amb els dallons pelats de tanta infàmia?

Respongué que, de qualsevol manera,
el resultat ben poc diferiria,
atesa la rotunda incompatibilitat
que es dóna entre l'amor i la paciència.

Sebastià Alzamora, de La Part Visible (Premi Carles Riba 2008)