Amb el tacte as ulls
t'he palpat amb un esguard.
Sense cap parpelleig,
la carícia.
Però m'allunyo de tu
com un mar que no fes cap a la costa
les onades.
Les direccions,
si contradius el desig,
no et fan arribar mai enlloc:
continues pel carrer endavant
en marxa enrere.
Acceptem els goigs perduts
en la nostra biografia
com en una successió de reis
els il·legítims.
Manuel Forcano, Llei d'Estrangeria
sábado, febrero 13, 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario