Invoca l'esclat de la follia,
imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
-et demanava.
No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
-et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba
fa allò que no comença.
Mireia Calafell i Obiol, de Pedra Foguera. Antologia de Poesia Jove dels Països Catalans (p. 133)
domingo, enero 04, 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario