Mans que no es toquen

Mans que no es toquen, pells que no parlen,
i al paladar el pòsit d'un secret que es desfarà
entre silencis emboirats de tanta melangia
tremolosa pel fred que no véns a combatre
les nits de llencols blancs i finestres tancades.

Ulls que no es besen, versos que cremen
desats al moll de l'os i del desig
d'un cos que fa de dona en els vestits
de pigues descosides a l'escot
i perfils solitaris que et busquen al coixí.

Escric per llegir-te. I devorar-te.
Per vèncer la distància que ha imposat l'atzar,
per convertir-te en mot i proposar deliris
amagant-nos del món sota els rellotges
i recitar després els versos
que ens confondran en l'abracada.

Escric per escoltar-te. I retenir-te.
Però no hi ets i ja te'n vas.

Mireia Calafell, Poètiques del Cos

Aixeco la persiana

Aixeco la persiana perquè pugui entrar la llum.
Enretiro la cortina perquè pugui entrar la llum.
Tanco els ulls perquè pugui entrar la llum.

Gemma Gorga, El llibre dels minuts, p. 31

De nit

De nit, les preguntes són fosforescents i ens miren amb els seus ulls de gat. Fosforescents com ossos soterrats. I com els ossos, dures, estranyes i persistents enllà de les respostes.

Gemma Gorga, Llibre dels Minuts, p. 27

Interpreta'm

Invoca l'esclat de la follia,
imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
-et demanava.

No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
-et suplicava.

Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba
fa allò que no comença.

Mireia Calafell i Obiol, de Pedra Foguera. Antologia de Poesia Jove dels Països Catalans (p. 133)