Quan ja no pogues més

Quan ja no pugues més, i no albires cap llum,

I els peus et diguen prou...

Continua.

Si s'ha fet ja de nit, i no veus el camí,

I inclús l'òliba dorm...

Continua.

Si et fa por la foscor, i tems deixar enrere

Fills i dona, i llar...

Prossegueix.

Arribaràs, segur, en un indret plaent,

Que et pot calmar la set...

Prossegueix.

I encara que tots s'hagen ja aturat, i coixeges

Al ritme de les llàgrimes...

Continuaràs.

I quan més sol et trobes, i necessites més

Amor que ningú..., el

Donaràs.


Lluis Roda,"Quan ja no pugues més". De l'ànima, Bromera, 2006