Amor

Ahir, durant el meu llarg viatge de tornada, llegia el nou llibre de Michel Houllebecq (La possibilitat d'una illa) i vaig trobar-hi una cita que em va xocar bastant. No sabria dir si hi estic d'acord o no, però de totes maneres em dóna la sensacio que amaga un punt de sinceritat brutal -molt característica, per cert, de les obres de l'autor francès-. Aquí la teniu:

L’única oportunitat de sobreviure, quan s’està sincerament enamorat, és dissimilar-ho a la dona que s’estima, fingir en qualsevol circumstància una lleugera indiferència. Que trista, aquesta simple constatació! Quina acusació contra l’home! Tanmateix, no se m’havia acudit mai rebutjar aquesta llei, ni plantejar-me substraure-m’hi: l’amor et fa feble, i el més feble dels dos és oprimit, torturat i finalment mata sense mala intenció, sense sentir-hi plaer, amb una indiferència perfecta. Vet aquí el que els homes, normalment, anomenen amor.