Posem que dic que el ponent és la música
i que el llevant son els llibres. Descric
d'aquesta forma un àmbit compartible
que només comparteixen fugaçment
passavolants discrets i afectuosos.
L'àmbit també té nord i té migdia:
el migdia és el dubte i la pregunta
i el nord té i tindrà sempre nom de dona.
I ara, tancant els ulls, puc establir
tots els límits que vulgui i transgredir-los.
Sé, tanmateix, que mai al meu davant
no hi ha ningú que em faci companyia.
Miquel Martí i Pol (Després de tot)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario