Talls

Potser serà una nit de tempesta
amb trons que exaltaran la pell del cel
i en mostraran les cicatrius
(tallen, les ales dels ocells).
O ni tan sols serà dramàtic
i passarà a les onze d’un dia qualsevol
mentre hi hagi cues per a l’autobús,
nens que desemboliquin l’esmorzar,
i tu estiguis davant de la pantalla
buscant-me en un correu,
amb l’emoció del misteri baixant
dels ulls als dits fins a les tecles
com ocells que picotegen afamats
de gana i de desig. Tant és.
Només importa la consciència del moment,
saber que un dia acabaran
les cues, l’autobús, els nens i els esmorzars.
També nosaltres. El teu nom als meus correus
serà l’últim esbós d’aquesta història,
un crit a l’horitzó tot just abans del vol
(tallen, les ales del present).

Mireia Calafell, Costures