LA FONT

Tot calla, tot es resisteix;
cada vegada es fa més i més ampla
la solitud al meu entorn.

Hi ha una font viva que no para
mai de rajar; l’escolto
de nit, al cor de cada cosa.


A Teresa,
des de la meva solitud.
Joan Vinyoli
18 de febrer del 1980


*Aquest poema i el seguent els dediquem a la Tona Casanellas, que ens va deixar el 12 de Maig de 2013. Sempre et recordarem, Tona. Bon viatge

RERA EL MARGE

No ens moguem d’aquest lloc,
que el temps ara transcorre dolçament
rera el marge dels teus anys i dels meus
I ja tot ens pertany molt més que abans.

No sabria pas dir-te quina llum
veig que et dansa a l’entorn de la cintura,
quina claror t’encén els ulls,
quina tendresa et llisca pels cabells.
Només, potser, podria dir-te’n
els colors, i no cal, que prou que els saps.

Aprofita, si et plau, la llum que ens plou
finestra enllà d’aquest capvespre plàcid
per llegir-me en veu alta (jo no puc)
els versos que tu i jo més estimem.


A Teresa,
molt afectuosament
M. Martí Pol
febrer 1980

A vegades és necessari i forçós

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Salvador Espriu

Sàpigues, company

Sàpigues, company,
tu que ets conscient,
que no tot és por,
que no tot és plany,
que no tot són crits
i ràbies i cops.
Ni desig d’amor
ni amor compartit.
Cal pensar també
i molt aviat
a aprendre ben bé,
amb vocació
i aplicadament,
un ofici clar,
un treball decent.
Company, cal servir
segons els teus dons,
sense vanitat.
Si no, què seràs?
un número més,
un paràsit més,
una nosa més.
Si no vols ser esclau
del podrit diner,
del poder d’un sol
o el poder de molts,
fes-te abans esclau
de les teves mans
i del teu cervell,
a profit de tu,
a profit dels teus,
a profit del món.
Tot depèn de tu
i de cadascú.

(Pere Quart)