Oda a Espanya

Escolta, Espanya, --la veu d'un fill
que et parla en llengua --no castellana;
parlo en la llengua -- que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua -- pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa --dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries --i els teus records,
records i glòries -- només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te --molt altrament.
¿Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes -- vida és la sang,
vida pels d'ara -- i pels que vindran:
vessada, és morta.

Massa pensaves --en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgia duies --a mort els fills,
te satisfeies --d'honres mortals,
i eren tes festes --els funerals,
oh, trista Espanya!

Jo he vist els barcos --marxar replens
dels fills que duies --a que morissin:
somrients marxaven --cap a l'atzar;
i tu cantaves --vora del mar
com una folla.

On són els barcos. --On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, -- no tens ningú.
Espanya, Espanya, -- retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't -- de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? -- no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua -- que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall (1898)

Art de la llum

Ignore si guardaves
les agulles i el fil
que ta mare et guardava.
Però sé que al final
jo seguiré solsint
els rombes de la malla
de les barques de llum,
art antic de la mar
que els principis iguala,
que els destins unifica.

Teresa Pascual, Rebel·lió de la sal

Amb els dies l'oblit
cobrava la distància
de la teua mateixa
dimensió, exacta
s'obria pas per dins
sense soroll, pausat,
com arriba el final
a les coses que importen.

Teresa Pascual, La Rebel·lió de la Sal

El primer amor

New York és com el primer amor:
és el que més s'estima
quan encara no has après a estimar bé.

Les altres ciutats,
com els amors que vénen després,
no s'estimen tant, però s'estimen millor.

Àngels Gregori, New York, Nabokov & Bicicletes