Tu que m'has descobert el corriol que mena
al verd país dels teus records,
deixa-m'hi viure en pau al teu costat. La pena
és que jo també tinc records!
Però potser -qui sap!- algun dia t'emmeni
pels meus camins no tan suaus.
Potser la teva passa tan manyaga assereni
els gorgs, els erms i els afraus
i quan els dos haurem lligat, per fantasia,
els records de la joventut,
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia
i un doble paradís perdut.
Màrius Torres
martes, junio 28, 2011
sábado, junio 25, 2011
Engany
"Digues, per què em vas fer
confiar en mi?".
T'he pogut enganyar,
cor tan perplex?
"M'has volgut subornar,
caut, sense orgull".
Sense espera, amb orgull,
te'm vas concedir.
"I era per fer-me mal
quan vingués avui!"
Oh, com te m'has cregut
que em fores fidel?
confiar en mi?".
T'he pogut enganyar,
cor tan perplex?
"M'has volgut subornar,
caut, sense orgull".
Sense espera, amb orgull,
te'm vas concedir.
"I era per fer-me mal
quan vingués avui!"
Oh, com te m'has cregut
que em fores fidel?
viernes, junio 24, 2011
SI PUC
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s'avindrà a dir. Si puc
te'l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l'escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d'una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d'aquest moment?
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s'avindrà a dir. Si puc
te'l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l'escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d'una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d'aquest moment?
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies
sábado, junio 11, 2011
MESTER D'AMOR
Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan SALVAT-PAPASSEIT
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan SALVAT-PAPASSEIT
viernes, junio 10, 2011
Si Tornes
Repetiré el meu nom i el teu també.
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur.
De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobilitza
¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.
Pren-me tot, si tornes.
Miquel Martí i Pol
Repetiré el meu nom i el teu també.
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur.
De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobilitza
¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.
Pren-me tot, si tornes.
Miquel Martí i Pol
Tu, jove moribund, que ara m'has dit Amarga,
amargs són els teus llavis per comprendre el meu gust!
Si em trobessis al fons d'una vida més llarga,
quan em diries Dolça també fores injust.
El meu sabor és fet de milions de vides
que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:
Astres,ànimes, déus. I ara que ets tu que em crides,
seré un instant amarga de la teva amargor....
Gran ocell de silenci, indiferent i muda
germana de la Nit, sobre la carn vençuda
el meu vol és profund i pàl.lid, però breu.
Calmo, amb dits de repòs, la seva última alarma;
però,més que l'angúnia, m'allunya d'aturar-me
la llum d'alba de l'àngel que ve darrera meu.
de Màrius Torres, 14 Agost 1938
amargs són els teus llavis per comprendre el meu gust!
Si em trobessis al fons d'una vida més llarga,
quan em diries Dolça també fores injust.
El meu sabor és fet de milions de vides
que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:
Astres,ànimes, déus. I ara que ets tu que em crides,
seré un instant amarga de la teva amargor....
Gran ocell de silenci, indiferent i muda
germana de la Nit, sobre la carn vençuda
el meu vol és profund i pàl.lid, però breu.
Calmo, amb dits de repòs, la seva última alarma;
però,més que l'angúnia, m'allunya d'aturar-me
la llum d'alba de l'àngel que ve darrera meu.
de Màrius Torres, 14 Agost 1938
Suscribirse a:
Entradas (Atom)