Primavera

A l’ombra de l’eucaliptus, les paraules
se’ns tornen blaves, com si un zèfir molt suau
les desprengués d’un quadre de Botticelli.
...Primavera és quan la terra ha fet la volta
al sol, quan el calendari ha fet la volta
al cor, quan l’espectre dels colors ha fet
el gir complet de la ruleta i caiem
novament en la casella de la llum.

Gemma Gorga

Ara mateix

Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
...dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri
d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

...No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol

Edat madura

El plaer no deixa record.
Només són dolços en el cor,
després que els anys lleugers han fet folla carrera,
...els instants que ens van fer sofrir.
L'home, sorprès, s'adona un bon matí
que enyora la presó, l'exili, la trinxera,
el camp que amb més suors i angúnies va cavar.
I que dels seus amors el que més persevera
és el que més el va fer plorar.

Joan Sales

Lo importante no es cómo te caes sino cómo te levantas

Decir que el ser humano es imperfecto por naturaleza no es nada nuevo. Tropieza desde sus primeros pasos y la experiencia, si bien le ayuda a caminar con más seguridad, no garantiza una caída. Stanley Bendelac explica en un breve ensayo titulado Lo importante no es cómo te caes sino cómo te levantas , las claves para sobrevivir y utilizar cada contratiempo, cada palo profesional o personal en una aliciente para seguir avanzando. En su opinión, “la diferencia en cuanto a los niveles de felicidad que alcanzamos en la vida reside en cómo nos levantamos de las múltiples caídas que sufrimos en el ámbito personal, emocional, profesional, social e intelectual a lo largo de los años”.

If only there were stillness, full, complete

If only there were stillness, full, complete.
If all the random and approximate
were muted, with neighbours' laughter, for your sake,
and if the clamor that my senses make
did not confound the vigil I would keep-

"Then in a thousandfold thought I could think
you out, even to your utmost brink,
and (while a smile endures) possess you,giving
you away, as though I were but giving thanks,
to all the living"

Rainer Maria Rilke, from The Book of Hours (tr.Babette Deutsch)

What will you do, God, when I die?

What will you do, God, when I die?

When I, your pitcher, broken, lie?

When I, your drink, go stale or dry?

I am your garb, the trade you ply,

you lose your meaning, losing me.


Homeless without me, you will be

robbed of your welcome, warm and sweet.

I am your sandals: your tired feet

will wander bare for want of me.


You mighty cloak will fall away.

Your glance that on my cheek was laid

and pillowed warm, will seek, dismayed,

the comfort that I offered once-

to lie, as sunset colors fade

in the cold lap of alien stones.


What will you do, God? I am afraid.


Rainer Maria Rilke, The book of hours (transl. by Babette Deutsch)