lunes, agosto 11, 2008
Mixolídia Blues
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat
Foscor en la ignorància
Vaig a les palpentes
Creure en percepcions
Caure en aparences
Estar-se al límit del ramat
Fa por que no et mengin els llops
Arribar al límit del meu cos
M’ha dut a més d’un daltabaix
El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte
Suposicions!
Jo hi vull anar
Tots són rumors!
Jo els vull provar
Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat
El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte
Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mitjos i aguts,
És la mixolídia que canta pels perduts.
Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mijos i aguts,
Deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut, que ha p...
Carles Sanjosé, de l'Album "Temps o Rellotge", de Sanjosex
martes, junio 03, 2008
Queda prohibido
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos...
Queda prohibido no sonreir a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños...
Queda prohibido no intentar comprender
a las personas,
pensar que sus vidas valen menos que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...
Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da,
también te lo quita...
Queda prohibido, no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti, este mundo no sería igual...
Pablo Neruda
miércoles, abril 23, 2008
El primer estel
G. Leopardi
"Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d'esperances:
així, per l'entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m'estic ple de pressentiment
d'una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent."
Joan Vinyoli (1914-1987)
FELIÇ SANT JORDI
miércoles, marzo 05, 2008
Sólo le pido a Dios
que el dolor no me sea indiferente,
que la reseca muerte no me encuentre
vacío y solo sin haber hecho lo suficiente.
Sólo le pido a Dios
que lo injusto no me sea indiferente,
que no me abofeteen la otra mejilla
después que una garra me arañó esta suerte.
Sólo le pido a Dios
que la guerra no me sea indiferente,
es un monstruo grande y pisa fuerte
toda la pobre inocencia de la gente.
Sólo le pido a Dios
que el engaño no me sea indiferente
si un traidor puede más que unos cuantos,
que esos cuantos no lo olviden fácilmente.
Sólo le pido a Dios
que el futuro no me sea indiferente,
desahuciado está el que tiene que marchar
a vivir una cultura diferente.
jueves, febrero 14, 2008
Amb tu
com ets d'important amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets
ja no espero trobar-me amb ningú més
I jo hi ha cops que no et puc mirar
no sigui pas el cas que em passi d'estimar.
Jo no et vull cansar si m'has de carregar
fes-ho perquè tu ho vols fes-ho de gust,
que jo vull per sempre d'estar amb tu
Perquè sol no vull trobar-me
ni demà ni més enllà.
I es que saps que sol
neixes i te'n vas, teeeeee'n vas sol
I no cal que facis res que ja ho fas tot.
Toca'm com tu saps ningú en va saber tant
i fes que voli el temps que tinc el món sencer
vull oblidar-me ja d'imaginar
somnis que se que no arribaran
Perquè sol no vull trobar-me
ni demà ni més enllà.
I es que saps que sol
neixes i te'n vas, teeeeee'n vas sol
Desperto i veig que tu hi ets
que cada dia és un dia més
que puc ser lliiiiiiure
sense tu no puc viure
Perquè sol no vull trobar-me
ni demà ni més enllà.
I és que saps que sol
neixes i te'n vas.
Perquè sol no vull trobar-me
ni demà ni més enllà.
I és que saps que sol
neixes i te'n vas,Teeee'n vas sol
Lax'n'busto
domingo, enero 27, 2008
Diuen: la mar és trista
fa cada onada, quan s'esberla!
I veig una mar trista, però, al mig,
tu, com una perla.
Diuen: la terra és trista. Quin trepig
fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,
tu, com una rosa.
Marià Manent
Cançó de bressol
hi ha cavalls de cotó fluix,
veuràs tot serà tan tendre
com els teus ulls de vellut.
Aprofita aquest viatge,
que de nit tot és de neu.
Demà l’alba encendrà el dia
i tu et sentiràs content.
Les libel·lules vigilen
el teu son amorosit,
i mentre tu dorms et mimen,
sense despertar la nit.
Dorm petit a dalt dels núvols
hi ha una festa al firmament:
els estels fan pessigolles
a la lluna i al meu nen.
Cinta Massip
El pescador de llunes
quan es pentini al riu.
(Les vaques de la vila
se la beuran a glops.)
Tindràs a punt la xarxa
a l’ombra d’un bedoll.
Els grills de la ribera
barrinaran la nit.
Quan hissaràs la lluna
t’espatllaràs el pit.
Miquel Desclot