Deathly

Now that I've met you

would you object to

never seeing each other again

cause I can't afford to

climb aboard youno one's got that much ego to spend

So don't work your stuff

because I've got troubles enough

no, don't pick on me

when one act of kindness could be

deathly

deathly

deathly

definitely

Cause I'm just a problem

for you to solve and watch dissolve in the heat of your charm

but what will you do when

you run it through and

you can't get me back on the farm

So don't work your stuff

because I've got troubles enough

no, don't pick on me

when one act of kindness could be

deathly

deathly

deathly

definitely

You're on your honor

cause I'm a goner

and you haven't even begun

so do me a favor

if I should waver

be my savior

and get out the gun

Just don't work your stuff

because I've got troubles enough

no, don't pick on me

when one act of kindness could be

deathly

deathly

deathly

definitely

Aimee Tan

Lletra a Dolors

Hauríem volgut dir el que ja va escriure Martí i Pol en aquest poema que transcrivim.
Pepo,

"Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre."



Miquel Martí Pol

Llibre de les absències