Antologics

La culpa es de uno Quizá fue una hecatombe de esperanzas un derrumbe de algún modo previsto ah pero mi tristeza solo tuvo un senti...

Escolta, Espanya, --la veu d'un fill que et parla en llengua --no castellana; parlo en la llengua -- que m'ha donat la terra aspr...

Ignore si guardaves les agulles i el fil que ta mare et guardava. Però sé que al final jo seguiré solsint els rombes de la malla de le...

Amb els dies l'oblit cobrava la distància de la teua mateixa dimensió, exacta s'obria pas per dins sense soroll, pausat, com a...

New York és com el primer amor: és el que més s'estima quan encara no has après a estimar bé. Les altres ciutats, com els amors que...

Olas gigantes que os rompéis bramando en las playas desiertas y remotas, envuelto entre la sábana de espumas, ¡llevadme con vosot...

Pare meu que ja no ets al poble, pare meu que potser algun dia jo distretament estimava, pare meu que te'n vas anar pel carrer sense g...