Mans que no es toquen

Mans que no es toquen, pells que no parlen,
i al paladar el pòsit d'un secret que es desfarà
entre silencis emboirats de tanta melangia
tremolosa pel fred que no véns a combatre
les nits de llencols blancs i finestres tancades.

Ulls que no es besen, versos que cremen
desats al moll de l'os i del desig
d'un cos que fa de dona en els vestits
de pigues descosides a l'escot
i perfils solitaris que et busquen al coixí.

Escric per llegir-te. I devorar-te.
Per vèncer la distància que ha imposat l'atzar,
per convertir-te en mot i proposar deliris
amagant-nos del món sota els rellotges
i recitar després els versos
que ens confondran en l'abracada.

Escric per escoltar-te. I retenir-te.
Però no hi ets i ja te'n vas.

Mireia Calafell, Poètiques del Cos

Aixeco la persiana

Aixeco la persiana perquè pugui entrar la llum.
Enretiro la cortina perquè pugui entrar la llum.
Tanco els ulls perquè pugui entrar la llum.

Gemma Gorga, El llibre dels minuts, p. 31

De nit

De nit, les preguntes són fosforescents i ens miren amb els seus ulls de gat. Fosforescents com ossos soterrats. I com els ossos, dures, estranyes i persistents enllà de les respostes.

Gemma Gorga, Llibre dels Minuts, p. 27

Interpreta'm

Invoca l'esclat de la follia,
imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
-et demanava.

No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
-et suplicava.

Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba
fa allò que no comença.

Mireia Calafell i Obiol, de Pedra Foguera. Antologia de Poesia Jove dels Països Catalans (p. 133)

Mixolídia Blues

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

Foscor en la ignorància
Vaig a les palpentes
Creure en percepcions
Caure en aparences

Estar-se al límit del ramat
Fa por que no et mengin els llops
Arribar al límit del meu cos
M’ha dut a més d’un daltabaix

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Suposicions!
Jo hi vull anar
Tots són rumors!
Jo els vull provar

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mitjos i aguts,
És la mixolídia que canta pels perduts.

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mijos i aguts,
Deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut, que ha p...

Carles Sanjosé, de l'Album "Temps o Rellotge", de Sanjosex

Queda prohibido

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos...

Queda prohibido no sonreir a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños...

Queda prohibido no intentar comprender
a las personas,
pensar que sus vidas valen menos que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da,
también te lo quita...

Queda prohibido, no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti, este mundo no sería igual...

Pablo Neruda

El primer estel

Dolce e chiara è la notte e senza vento
G. Leopardi

"Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d'esperances:
així, per l'entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m'estic ple de pressentiment
d'una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent."

Joan Vinyoli (1914-1987)

FELIÇ SANT JORDI