Vam estimar-nos sense edat.
Al capdavall, els dos
som de la mateixa era geològica,
i habitem uns paisatges
que abans foren de mamuts
i dinosaures. Nosaltres
també ens extingirem.
I el nostre amor, abans.
Com una espècie devorada per una altra
en un món primitiu
que es repetia en els gemecs
de l’un dins l’altre.
Que ràpid s’apagaren
els volcans dels nostres dies.
Seguí un temps lent de glaciació
i finalment l’adéu:
un meteorit impactà el nostre planeta
allunyant-lo
de la llum.
El teu nom ara,
fòssil de petxina
en un país sense mar.
Manuel Forcano, de Llei d'estrangeria (Poemari Inèdit). Font: Barcelona Review
viernes, agosto 24, 2007
miércoles, agosto 08, 2007
martes, agosto 07, 2007
Cançó de fer camí
Per a la Marina
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria Mercè Marçal, de Bruixa de Dol
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria Mercè Marçal, de Bruixa de Dol
sábado, julio 14, 2007
El teu amor
El teu amor
és son
és mort
és dolç
és calor
és son
és abric que mata
és abric que adorm
és abric que em fon.
Ionqui d'amor sóc
el meu cos vesteix de dol
un somriure per passar la nit
demà et deixo, et deixo al llit.
El teu amor m'adorm
em xuscla, em trona enrere
el teu amor m'adorm
em torna enrere dins del ventre
Ionqui d'amor sóc
para nano que això mata la vida no t'enganya.
Viu, viu, la pena al riu !
El teu amor és trist
sempre taca com la daga
el teu amor no em vol
sempre mata quan m'atrapa.
Dusminguet
és son
és mort
és dolç
és calor
és son
és abric que mata
és abric que adorm
és abric que em fon.
Ionqui d'amor sóc
el meu cos vesteix de dol
un somriure per passar la nit
demà et deixo, et deixo al llit.
El teu amor m'adorm
em xuscla, em trona enrere
el teu amor m'adorm
em torna enrere dins del ventre
Ionqui d'amor sóc
para nano que això mata la vida no t'enganya.
Viu, viu, la pena al riu !
El teu amor és trist
sempre taca com la daga
el teu amor no em vol
sempre mata quan m'atrapa.
Dusminguet
Ojalá
Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.
Ojalá se te acabe la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.
Ojalá pase algo que te borre de pronto:
una luz cegadora, un disparo de nieve.
Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones:
ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.
Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.
Silvio Rodríguez
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.
Ojalá se te acabe la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.
Ojalá pase algo que te borre de pronto:
una luz cegadora, un disparo de nieve.
Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones:
ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.
Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.
Silvio Rodríguez
lunes, junio 18, 2007
Fish
You help me put my braces on
And you stroke my hair
I don’t care
That it’s not forever
You squeeze me between your knees
And you don’t let me go
But I know
That it’s only a matter of time
Cos every moment is a drop in the ocean
The more there are, the deeper it gets
And to put the boat in motion
You’ve got to get out of your depth
We fell in together by accident
It was never meant
To be more than a paddle
You got me hooked, I got caught up
on your net
Then you went
Now I am tangled up inside
It’s been nice to spend nights
Looking in your eyes
I’m not surprised
That you’re always tired
You left me with dirty sheets
And a smile inside
You went with the tide
Another fish in the sea to find
da doo daa
do da boo da boo do do daa....
Gadjo, de Parayayasygamberros
And you stroke my hair
I don’t care
That it’s not forever
You squeeze me between your knees
And you don’t let me go
But I know
That it’s only a matter of time
Cos every moment is a drop in the ocean
The more there are, the deeper it gets
And to put the boat in motion
You’ve got to get out of your depth
We fell in together by accident
It was never meant
To be more than a paddle
You got me hooked, I got caught up
on your net
Then you went
Now I am tangled up inside
It’s been nice to spend nights
Looking in your eyes
I’m not surprised
That you’re always tired
You left me with dirty sheets
And a smile inside
You went with the tide
Another fish in the sea to find
da doo daa
do da boo da boo do do daa....
Gadjo, de Parayayasygamberros
viernes, junio 01, 2007
Acabo de Llegar
Qué te voy a decir
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
Dejadme nacer
que me tengo que inventar
para hacerme pez
empecé por las espinas.
Nunca lo escribí en un papel
y nunca lo ha cantado mi voz
y tú ahora me preguntas qué hacer
Y yo, que siempre voy detrás del error
que canto a lo que nunca tendré
al beso que ella nunca me dio
Dime tú qué puede saber
alguien que ha pasado la vida
buscando la melodía
Qué te voy a decir
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
Dejadme nacer
que me tengo que inventar
para hacerme pez
empecé por las espinas.
La vida es algo que hay que morder
y en cada boca tiene un sabor
tus huesos no los tapa mi piel
por eso siempre digo que no
perdona tengo cosas que hacer
que aún me queda media vida
para encontrar la melodía
Qué te voy a decir
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
Dejadme nacer
que me tengo que inventar
para hacerme pez
empecé por las espinas.
Fito y los Fitipaldis, de Por la Boca Vive el Pez
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
Dejadme nacer
que me tengo que inventar
para hacerme pez
empecé por las espinas.
Nunca lo escribí en un papel
y nunca lo ha cantado mi voz
y tú ahora me preguntas qué hacer
Y yo, que siempre voy detrás del error
que canto a lo que nunca tendré
al beso que ella nunca me dio
Dime tú qué puede saber
alguien que ha pasado la vida
buscando la melodía
Qué te voy a decir
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
Dejadme nacer
que me tengo que inventar
para hacerme pez
empecé por las espinas.
La vida es algo que hay que morder
y en cada boca tiene un sabor
tus huesos no los tapa mi piel
por eso siempre digo que no
perdona tengo cosas que hacer
que aún me queda media vida
para encontrar la melodía
Qué te voy a decir
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
Dejadme nacer
que me tengo que inventar
para hacerme pez
empecé por las espinas.
Fito y los Fitipaldis, de Por la Boca Vive el Pez
Suscribirse a:
Entradas (Atom)