domingo, enero 22, 2006

Amor (2)



"We Are Nowhere, And It's Now"
(feat. Emmylou Harris)

If you hate the taste of wine
Why do you drink it until you’re blind?
And if you swear that there’s no truth and who cares
How come you say it like you’re right?
Why are you scared to dream of god
When it’s salvation that you want?
You see stars that clear have been dead for years
But the idea just lives on

In our wheels that roll around
As we move over the ground
And all day it seems we’ve been in between the past and future town

We are nowhere, and it’s now
We are nowhere, and it’s now
You took a ten-minute dream in the passengers seat
While the world it was flying by
I haven’t been gone very long
But it feels like a lifetime

I’ve been sleeping so strange at night
Side effects they don’t advertise
I’ve been sleeping so strange
With a head full of pesticide

I got no plans and too much time
I feel to restless to unwind
I’m always lost in thought
As I walk a block to my favourite neon sign
Where the waitress looks concerned
But she never says a word
Just turns the jukebox on
And we hum along
And I smile back at her

And my friend comes after work
When the features start to blur
She says these bars are filled with things that kill
And you probably should have learned

Did you forget that yellow bird?
How could you forget that yellow bird?

She took a small silver wreathe and pinned it onto me
She said this one will bring you love
I don’t know if it’s true but I keep it for good luck

Bright Eyes

(us recomano escoltar la canco, la melodia es preciosa).

martes, enero 17, 2006

Amor

Ahir, durant el meu llarg viatge de tornada, llegia el nou llibre de Michel Houllebecq (La possibilitat d'una illa) i vaig trobar-hi una cita que em va xocar bastant. No sabria dir si hi estic d'acord o no, però de totes maneres em dóna la sensacio que amaga un punt de sinceritat brutal -molt característica, per cert, de les obres de l'autor francès-. Aquí la teniu:

L’única oportunitat de sobreviure, quan s’està sincerament enamorat, és dissimilar-ho a la dona que s’estima, fingir en qualsevol circumstància una lleugera indiferència. Que trista, aquesta simple constatació! Quina acusació contra l’home! Tanmateix, no se m’havia acudit mai rebutjar aquesta llei, ni plantejar-me substraure-m’hi: l’amor et fa feble, i el més feble dels dos és oprimit, torturat i finalment mata sense mala intenció, sense sentir-hi plaer, amb una indiferència perfecta. Vet aquí el que els homes, normalment, anomenen amor.

jueves, enero 12, 2006

Tristes Guerras

Tristes guerras,
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.

Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.

Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes.

Miguel Hernández (Cancionero y Romancero de Ausencias)

lunes, diciembre 19, 2005

No llores por lo que perdiste. Sonríe mientras recuerdas lo mucho que viviste

PREFIERO AMAR

Me dice el corazón
que no soy de este planeta,
que caí de algún cometa
fuera de circulación,
O acaso sea un clon
de algo así como un salvaje
que articula algún lenguaje
de una extraña dimensión.

Porque sucede...
que entre la fe y la felonía,
la herencia y la herejía,
la jaula y la jauría,
entre morir o matar...
prefiero, amor, amar...

También pudiera ser
que me esté volviendo loco
porque me pegó el siroco
de la levedad del ser.
Y qué le voy a hacer
si me falla alguna pieza
por creer que la Belleza
no se rinde ante el poder.

Y así sucede...
que entre la fe y la felonía,
la herencia y la herejía,
la jaula y la jauría,
entre morir o matar...
prefiero, amor, amar...

Y puestos a elegir
entro el oro y el Parnaso,
yo me pido ser payaso,
mago, acróbata o faquir.
O acaso un elixir
con orgiásticas burbujas
o la bola de las brujas
donde sueña el porvenir.

Porque sucede...
que entre la fe y la felonía,
la herencia y la herejía,
la jaula y la jauría,
entre morir o matar...
prefiero, amor, amar...

Luis Eduardo Aute

lunes, diciembre 12, 2005

YO NO TE PIDO

Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.

Yo no te pido que me firmes
diez papeles grises para amar
sólo te pido que tu quieras
las palomas que suelo mirar.

De lo pasado no lo voy a negar,
el futuro algún día llegará
y del presente
que me importa la gente
si es que siempre van a hablar.

Sigue llenando este minuto
de razones para respirar
no me complazcas, no te niegues
no hables por hablar.

Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.

Pablo Milanés
Sigues lliure i camina
cap a l'estel
que vulguis guanyar,
laraila,
no pensis
el que els altres diran,
larai, laraila,
deixa que la pluja
mulli els teus teus cabells daurats,
petites gotes fredes tremolant...

Fes de casa teva
tots els llargs
camins del món,
laraila,
i tindràs per sostre el blau color,
larai laraila,
dorm a l'herba tendra,
vola amb el colom,
i corre com el riu vers l'horitzó...

Fes-te blanca escuma
quan el mar té blau color,
laraila,
fes-te ocell que vola en un racó,
larai laraila,
fes-te flor petita.
fes-te font brillant,
i fes d'amor la vida que t'han dat...

Algun jorn
la vida un company et donarà,
laraila,
de la seva mà caminaràs,
larai laraila,
dolços llavis tendres
i un parlar suau,
per fer millor la vida,
per fer millor la vida,
per fer millor la vida a cada instant.

(ui, que si comencem a posar-nos kumbes...
aquesta és de les meves prefes...)